Després que n’hem parlat amb molts companys i companyes, aquest darrer Congrés es clou amb una sensació agredolça.
D’una banda, el dissabte 7 de juny, hem viscut una jornada electoral modèlica quant a participació i comportament de la militància. De l’altra, la jornada plenària del 14 de juny, convindrem que no ha reeixit i ens ha afeblit en la mateixa mesura que esperàvem sortir-ne enfortits.
Ara, el Congrés i la campanya que l’ha precedit queden enrera. Davant nostre hi ha reptes crucials per al partit i, sobretot, per al país.
En aquesta situació ens podríem sentir desconcertats, aclaparats pel final d’un procés que hauríem volgut que acabés d’una altra manera i que als ulls de la ciutadania ens mostrés com un partit més unit, més ben preparat per a servir al país.
Tanmateix, les actituds que ens han d’orientar les coneixem, les hem expressades sovint amb les nostres accions.
La nit de les eleccions del 9 de març, els últims apoderats van lliurar les seves actes al Casal passada de molt la mitjanit amb la decepció d’un mal resultat i el convenciment que just llavors –així ho van dir– calia sostenir més decididament el partit. Just els dies següents s’incorporaven nous militants –com d’altres abans– perquè és en els moments difícils que cal donar un cop de mà. Just unes setmanes després, més del 75% dels i les militants de Sant Andreu participàvem en la jornada electoral del Congrés.
Si atenem els fets, trobem quines són aquestes actituds que ens han de guiar:
unitat,
lleialtat i
respecte. Unitat al voltant del projecte comú; lleialtat als òrgans de govern que han de dirigir el partit; respecte per a totes i tots.
No tinc cap dubte que tots i totes nosaltres, militants d’Esquerra Republicana a Sant Andreu, estarem a l’alçada del moment.